www.romanicocatalan.com

FICHA RESUMEN

Monument: Esglesia parroquial de Sant Climent de Taüll

Localitat: Taüll (Alta Ribagorça)

Coordenades UTM: 31, 323380 , 4609678

Altres versiones:

Descripció: Petita pero bonica esglesia de tres nau, planta basilical i àbsis semicirculars amb restes de pintures murals a l'interior de mitjans del segle XII. A més, compta amb un esbelt campanari torre de set plantes.

a

Elements destacaTs : Pintures murales.

a

Planols: planta, aixecament y secció.

Enllaçoss específics

Bibliografía específica

01. Vista panorámica des del sudest.

 

02. Vista des del sudeste

03. Vista exterior

UNA MICA D'HISTÒRIA.

El 10 de Desembre de l'any 1123 Ramón Guillem , bisbe de Roda-Barbastre , consagra l'església de Sant Climent de Taüll , després d'acabar-se les obres de reconstrucció de l'edifici i de l'acabament de l'execució de les pintures murals del seu interior. Aquesta és la data mes llunyana en la que podem trobar el nom d'aquesta església petita però elegant en la documentació de l'època que ha arribat fins als nostres dies. Un dia després, l'11 de desembre, es consagrava la propera parròquia de Santa María de Taüll , compartint des de llavors ambdues esglésies una coparroquialitat que va poder durar fins al segle XVIII (1).

L'any 1920 el conegut arquitecte Josep Puig i Cadafalch descobreix a l'interior de l'església, amagat rere un retaule de fusta d'origen barroc, unes magnifiques pintures murals a l'absis central, l'absis nord i a les parets del presbiteri i que van ser traslladades al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona. El 1922 va ser restaurada l'església i el 1931 va ser declarada monument històric-artístic. Fins a l'any 1977 no va ser objecte d'una nova restauració, moment en què es van descobrir altres pintures in-situ com el fragment que apareix al mur sud, a prop de la faána occidental de l'edifici, i fins i tot posteriorment, el 2001, altres fragments han estat descoberts als arcs triomfals de l'absis central.

Així doncs, des de ser declarada com a monument i pel fet de reproduir-s'hi in-situ una replica de les pintures originals de l'absis ha fet que sigui un lloc àmpliament visitat pel turisme i pels estudiosos, en estar inscrit dins del meravellós patrimoni artístic i cultural de la Vall de Boí .

 

04. Vista exterior des del sud.

05. Vista exterior des del sud.

DESCRIPCIÓ

Es tracta d'un edifici de planta basilical de tres naus amb una capçalera de tres absis semicirculars precedits per arcs presbiterales, que en el cas de l'absis central i de l'absis nord són dobles. Es troba en la part sud-est de la població, allunyada del nucli original, en una barriada externa coneguda amb el nom de Guinsa (que significa l'illa) i fins al segle XVIII va compartir parroquialitat amb Santa Maria (2) . De fet, aquestes dues no van ser les úniques esglésies de la localitat, ja que en va existir almenys una tercera, Sant martí de Taüll , de la que en l'actualitat sol queden restes de l'absis en el centre de la població.

Al següent croquis es pot veure la planta de la construcció, així com ombreig en vermell la situació de les pintures murals

 

06. Planta esquemática del edifici

 

07. Vista des del sudest

08. Vista exterior

Amb l'excepció de les finestres del mur oest i de les dels absis, no apareixen mes obertures en forma de finestres o espitlleres a l'edifici. La porta que obre al mur occidental, la qual cosa permet l'accés a l'interior, s'obre sota un arc de mig punt al voltant del qual s'observen vestigis d'un possible porxo de fusta a la façana oest.

09. Vista exterior.

10. Secció transversal del edifici.

11. Vista exterior de la capçalera.

12. Vista exterior de la façana nord.

 

14. Una altra vista de la capçalera

Ja a la capçalera, en cadascun dels absis s'obre una finestra d'arc de mig punt amb muntants escalonats acompanyada a l'absis central per dos ulls de bou paredats a posteriori, segurament en el moment del revestiment interior, per a la realització de les pintures murals. En el mateix absis central, però per l'exterior i arran de terra, observem també tres finestres arquejades amb mig punt, també paredadas ja que no es detecten des de l'interior. Es tractaria de les obertures que correspondrien a l'edifici original primitiu sobre la planta del qual s'aixecaria l'actual. En la imatge 13, 14 i 20 es pot apreciar el canvi de la maçoneria entre ambdues fases de construcció.

13. Vista exterior des del sud.

 

15. Àbsis lateral nord

16. Detall decoració finestra

17. Detall decoració arcs llombards

Les façanes del cos de les naus són totalment llises i sense decoració, encara que si que hi ha aquesta decoració en l'exterior dels absis. Arcs llombards formats per tres arcuaciones concèntriques formen aquesta decoració, agrupats de tres en tres a les absidioles i de quatre en quatre en l'absis central. Cada grup d'arcs se separa per una lesena cilíndrica que engega des d'una part baixa del parament i que forma una espècie de base, moment en el qual canvien a secció rectangular, i que culmina per la part superior en un rústec i rudimentari capitell, de vegades esculpit (imatge 17 i 19). Una franja de dents de serra completa la decoració absidal sota la cornisa de teules. Les mènsules dels arquets cecs llombards compten amb formes mes o menys geomètriques i podem observar-hi restes de decoració en forma pintura a la finestra de l'absis central (imatge 16). (1)

18. Àbsis lateral sud

19. Decoració amb arcs llombards

20. Àbsis central

21. Cornisa decorativa dels àbsis

Algunes de les imatges que apareixen al voltant d'aquestes línies estan preses en el moment en què el sol surt des de l'est sobre les muntanyes, podeu observar la claredat amb què s'il·lumina l'edifici a aquesta primerenca (i freda) hora.

22. Àbsis central

23. Detall finestra

24 Detall finestra

 

25. Croquis de l'aixecament des de l'est.

A l'angle sud-est apareix un alt i prim campanar de torre, de planta quadrada amb un total de 7 plantes, base mes sis. És un captivador campanar que conforma amb la seva esvelta silueta un perfilat agradable i coherent al conjunt de l'edifici. L'estructura de la transmissió de càrregues a través de l'element s'entén perfectament observant el campanar des de la distància: la base és la part més sòlida, forma un sòcol massís que fa les vegades d'embasament de tot l'element, que a cada una de les plantes a mesura que anem ascendint es fa mes lleugera i amb les obertures de les finestres mes grans, alleugerint proporcionalment el pes de l'estructura (1).

26. Vista completa del campanari

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A cada una de les plantes apareix la mateixa distribució de finestres a cada una de les quatre cares. La decoració existent és a base d' arcuaciones cegues, igual com en l'absis, formant un grup de cinc arcs consecutius en l'espai que queda rebaixat i que inscriu les finestres (1).

 

27. Vista des del costat oest

28. Vista des del costat sud

29. Campanari vist des del sudoest

30. Campanari vist des de l'est

 

L'INTERIOR

Les naus es cobreixen amb una estructura d'embigat de fusta, que en el cas de la nau central forma unes falses encaballadas que recolzen la biga trava. No es coneix realment si aquesta és l'estructura original del temple, encara que és probable ja que el 1922 ja comptava amb aquesta estructura de recobriment, encara que no es pot afirmar amb certesa absoluta (1).

31. Vista interior.

32. Vista interior del temple.

33. Vista interior de les naus.

 

35. Nau lateral dreta

34. Nau lateral esquerra

Els arcs que separen les naus i suporten la coberta, estan sostinguts per tres pilars cilíndrics en cada costat, amb decoració en forma de dents de serra en la part superior, just sota el naixement de l'arc. Als dos pilars occidentals i el central del costat sud, aquest dentat es duplica amb una segona fila a la mateixa alçada. Els pilars del costat sud arrenquen directament des del paviment mentre que els del costat nord recolzen sobre una petita base formada per un anell cilíndric. A més, el primer i segon del costat nord disposen d'una sòcol quadrat.

 

36. Vista interior.

37. Altra vista interior.

38. Embigat de fusta.

39. Vista interior de la capçalera.

A la primera columna del costat nord de l'església, la més propera a l'absis, es va trobar la inscripció de la consagració de l'església, avui desapareguda. El fragment estava pintat amb lletres de color blanc i negre sobre fons vermell, i resava el següent:

" ANNO AB INCARNACIONE DOMINI MºCºXXºIIIº IIIIº IDUS DECEMBRIS VENIT RAIMUNDUS EPISCOPUS BARBASTRE- NSIS ET CONSECRAVIT HANC ECCLESIAM IN HONORE SANCTI CLEMENTIS MARTIRIS ET PONENS RELI- QUIAS IN ALTARE SANCTI CORNELII EPISCOPI ET MARTIRIS"

"L'any de l'Encarnació del Senyor de 1123, el 10 de desembre , vingué Ramón , Bisbe de Barbastre , i consagrà aquesta església en honor de San Climent màrtir, i posà les relíquies a l'altar de San Corneli bisbe i màrtir. " (1)

 

 

Tornar a dalt / Pàgina següent>>

Visitas a romanicocatalan.com
Visitas a romanicoaragones.com
Usuarios On-line:

® www.romanicocatalan.com - Xavier Tosca Borras
Optimización 1024x768