www.romanicocatalan.com

 

40. Pintures murales situades a l'absis central. Reconstrucció de les originals traslladades a Barcelonac.

LES PINTURES MURALES

?De l'església de Sant Climent de Taüll procedeix un dels conjunts de pintura romànica mural mes importants de Catalunya, conservant-se gran part en el Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona, encara que uns quants fragments es conserven fins i tot in situ . Al museu estan catalogats el cos principal compost pel pantocrator i col·legi apostòlic com|com a MNAC/MAC 15966 i les seves dimensions totals són de 770 x 420 x 590 cm, la resta de fragments se n'identifiquen amb els codis MNAC/MAC 15806, 15860, 15966, 15967, 15968, 22996, 113142 i 200752.

Al MNAC s'exposa així la decoració corresponent a l'absis central, a la dels dos arcs de triomf i a la de l'absis lateral de la nau nord. Les pintures, adquirides i arrencades per encàrrec de la Junta de Museus conjuntament amb altres pintures (Santa María de Taüll , Boí , etc...) el març de 1920, es van instal·lar a Barcelona inicialment en el Museu de la Ciutadella i des de 1934 al museu a Montjuïc , on actualment descansen. El 1960 es va incorporar la decoració completa de l'interior de la finestra de l'absis central, i el 1970 s'acaben de recuperar fragments dispersos dels murs verticals dels dos arcs triomfals i es descobreixen els que queden in situ en l'absis nord.

Sobren totes les paraules que puguem escriure aquí per tractar de definir les pintures. Poso les imatges el més grans possible perquè pugueu contemplar al detall cada una de les parts de les pintures, així que tengueu paciència en obrir-les quan les punxeu, valen la pena.

ABSIS CENTRAL

A l'absis central, queda ocupant tota la volta per la figura del Crist en Majestat, dins de la mandorla almetllada ; assegut, assegut sobre l'arc del cel, descansant els seus peus en una esfera que pot representar la terra. Segons Isaias ( Is , 66, 1):"Així va dir Javhé : els cels són el tron i la Terra, l'escambell dels meus peus! ". La mandorla en la que s'inscriu Crist aquesta situada sobre un fons de tres bandes paral·leles horitzontals de color blau, ocre i negre.

Al voltant d'ella, el tetramorf i sota el grup, un apostolat.

41. Ampliació del pantocrator

EL PANTOCRATOR

41. Imatge interactiva del pantocrator. Clicka sobre cada zona per ampliar la imarge.

Aquí es representa Crist com una figura majestática , solemne, en actitud de beneir amb la mà dreta i amb l'esquerra sostenint un llibre obert amb la inscripció EGO SUM LUX MUNDI , (jo sóc la llum del món) (1).

El dibuix de les mans tradueix l'anatomia. El rostre, ordenat en els trets principals segons una perfecta simetria axial, queda emmarcada per llargs cabells, destaca el dibuixat dels ulls.

Crist porta una túnica blanca i grisa i un mantell blau sobre ella, molt rics, amb ornaments que imiten rombes de colors blaus i vermells, amb perles figurades o cercles. Aquestes robes, tan riques, limitades per una línia blanca, es presenten en plecs volumètrics molt marcats, reflecteixen alguna cosa de moviment i alguna cosa de realisme. Al costat de l'apareixen les lletres Alfa i Omega, la primera i l'última de les lletres de l'abecedari grec que simbolitzen l'inici i el final , indicant que en Déu comencen i acaben totes les coses. Apareixen com penjant com a làmpades a cada costat de la figura central; pel seu sentit de final, la lletra omega introdueix el caràcter apocalíptic de l'escena que es reflecteix al voltant (1).

 

 

 

 

 

 

 

 

EL TETRAMORF

El tetramorf apareix en la volta de quart d'esfera, al voltant de la Majestat. A la part inferior del fons, inscrit en dos cercles en cada costat, un àngel acompanya el lleó mentre el subjecta per una de les seves potes posteriors, símbol de Sant Marc , a la dreta de Crist; als dos cercles de l'esquerra un altre àngel sosté la cua del toro, símbol de Sant Lluc . Ambdós animals presenten el cos recobert d'ulls. Es podrien relacionar aquestes quatre esferes amb les quatre rodes de foc del carro de Javhé descrit per Ezequiel (1).

42. Costat esquerre del tetramorf.

43. Costat dret del tetramorf.

Les altres dues representacions del tetramorf es situen seguint la llei del marc i s'adapten a l'espai triangular lateral de la mandorla . A la dreta de Crist apareix un àngel que representa Mateu i que sosté el llibre de l'evangeli, i al costat esquerre, un altre àngel amb les ales que s'adapten a l'espai triangular existent situant-se gairebé en posició vertical, sosté entre els braços l'àguila de Sant Joan .

Aquesta és la disposició mes comú en l'art romànic, l'àngel i l'àguila a dalt i el lleó i el toro a baix, tant en pintura mural com a les portades esculpides o frontals d'altar. Les inscripcions també identifiquen cada una de les figures. Tanquen la composició, a cada banda, dos àngels serafins que compten amb tres parells d'ales cadascún repletes tembé d'ulls. (1).

EL COL·LEGI APOSTÒLIC

44. Col·legi apostòlic sota el Pantocrator i el Tetramorfo. D'esquerra a dreta trobem a Tomás, Bartomeu, María, Joan, Jaume i Felip (aquest últim no conservat).

Sota la cúpula apareix una franja negra amb lletres blanques entre dues línies. A cada costat de la finestra central apareixen tres arcs que descansen sobre columnes de complicats capitells en els quals predominen els colors verd, vermell i negre, amb motius vegetals, similars als vistos a les pintures de Santa Maria de Taüll i a Maderuelo (al Museu del Prado). Les columnes imiten el marbre amb un dibuix ondulat. El fons, de dalt a baix, en roig , blau i verd i apareixen d'esquerra a dreta les representacions de Sant Tomás ([S.TO]MAS), Sant Bartomeu (S BARTOLOMEE ), la Mare de Deu(S, MARIA ), Sant Joan Evangelista (S IOANES ), Sant Jaume (S IACHOBE ) i Sant Felipe (S FI[LIPUS]).

La mare de Déu sosté amb la mà esquerra recoberta pel mantell una copa o espècie de bol d'on sorgeixen raigs de color vermell, que d'acord amb la tradició iconogràfica, combina el personatge històric de María amb el personatge simbòlic de l'església que recull, al peu de la creu, la sang de Crist, redemptor. Sant Bartomeu i Sant Jaume sostenen contra el pit, entre els plecs del mà, un llibre cadascùn, mentre que Sant Joan alça un altre llibre amb la mà dreta recoberta. La part baixa de la pintura de la dreta aquesta erosionada a causa de les escales i altres objectes durant el temps en què aquell espai va ser utilitzat com a sagristia. La part inferior de la Mare de Déu i Sant Bartomeu va ser eliminada en un contorn rectangular, pel fet d'haver-se buidat el mur per contenir un armari de sagristia. Afortunadament, quan el 1970 va ser rebaixat tot el terreny exterior i es va extreure la humitat acumulada, van aparèixer de nou les pintura, en la part baixa i sota l'armari, en les quals eren visibles els peus, amb calçat negre, de la Mare de déu, i mes a baix una complicada sanefa o meandre.

45. Tomás, Bartomeu y María.

46. Joan Apóstol.

47. Jaume el Major.

A part de l'absis, es conserven restes de pintura mural en el primer arc triomfal. Ocupa el centre del intradós del primer arc la mà de Déu sobre un fons blanc inscrita en un cercle, en actitud de beneir, dirigint-se cap al costat dret del Crist en Majestat. A l'actualitat solament la podem observar en les pintures originals del MNAC, ja que en Sant Climent de Taüll no s'ha restaurat (encara, això espero) aquesta part de les pintures.

En el següent enllaç podeu observar una imatge del que s'exposa en el museu : http://www.llull.cat/llull/estaticos/img_protas/Absis_Taull.jpg

I en aquest esquema podreu entendre una mica millor la situació de cadascuna de les figures que comentem mes abaix, tant la seva existència real al MNAC com si existeix o no rèplica in-situ:

Esquema indicatiu de cadascuna de les imatges representades a l'absis central.

 

48. Vista completa de los restes del conjunt pictóric de l'absis central.

Al intradós del segona arc triomfal, el mes allunyat de l'absis, apareix a la clau la figura del Agnus Dei, dintre d'un cercle i sobre fons blau. És l'anyell místic que obre el llibre dels set segells, que era el testament que Déu havia promès a David, i que solament Jesucrist, legítim descendent de David, podia obrir, el qual li donaria el coneixement del que succeiria en el regne de Déu. L'anyell està representat amb set ulls i sosté el llibre, amb el nimbe crucíforme envoltant el seu cap. Tant l' Agnus Dei menjo la Dextera Domini ocupen un lloc privilegiat en el conjunt mural a causa de la seva simbología, es situen a la part central mes elevada, la mes noble (1). Totes les pintures d'aquest grup es conserven només a Barcelona.

49. Claus del arcs tromfals

50. Pintures al costat esquerre

 

Al costat esquerre de l'espectador, en el mateixa arcada exterior, es plantegen dues escenes: a la superior, en bastant mal estat, apareixen dos personatges sobre un fons blau dels quals solament es conserva la part inferior del cos. En l'escena inferior es representa l'escena de la paràbola de Llàtzer, que es lamenta mentre un gos li llepa les nafres davant la porta plena de ferratges del ric Epuló, tema representat també e a Sorpe. Per sobre d'aquestes dues escenes, a tenor de les notes redactades per l'equip de tècnics encarregats de l'extracció de les pintures, podrien existir altres dues figures mes en forma d'àngels. Totes les pintures d'aquest grup es conserven només a Barcelona.

Al frontis de l'arc triomfal exterior queda a la part esquerra altres restes pictòriques que semblen representar a un personatge que ostenta un casc, de difícil identificació.

Els murs verticals, per sota dels arcs triomfals que precedeixen a l'absis, contenen altres imatges de sants sota els arcs, incomprensiblement oblidades o ignorades per l'equip que es va encarregar, en 1920, de l'extracció del conjunt. Descobertes en part en el transcurs de les campanyes estatals dirigides per l'arquitecte Alejandro Ferrant, la resistència d'aquest a admetre la necessitat de la seva extracció és la causa principal que continuen in-situ però exposades a una creixent degradació, ja que l'eliminació de la capa d'enguixat, que de certa manera tapava i protegia les pintures, ha permès que les humitats envaeixin la zona i hi dipositin les sals dissoltes en l'aigua. Només dues dels sants es poden identificar: una figura fàcilment recognoscible amb Pere per la inscripció superior, contínua el col·legi apostòlic de l'interior de l'absis, donant-nos una idea general de la composició del conjunt pictòric. Aquest col·legi recorreria des de la cara frontal entre els absis central i lateral passant per l'interior de l'absis fins al costat oposat simètric. Precisament en aquesta cara frontal entre l'absis central i l'esquerre apareix la segona figura representat la figura de Sant Climent (imatge 52) (1) i en el costat oposat les restes de Sant Corneli (imatge 53).

51. Sant Pere Apóstol.

52. Sant Climent

Al frontal entre l'absis central i el del costat dret també s'intueix en les restes de pintura una figura no identificable. Cap dir, que sota ella apareix una espècie de gran bol, que potser pugui relacionar-se amb ell. Segons s'apunta en algun estudi pertany a la imatge de Sant Corneli.

53. Restes pictóriques al frontal del costat dret, probablement de Sant Corneli.	54. Detall de la part superior del personatge
	55. Detall del cos de la figura
	56. Detall de la parte inferior

 

A l'arc triomfal interior també apareixen dues escenes en el lateral dret, en una d'elles apreciem a un home copejant amb una destral el cap d'un altre, sobre un fons verd i vermell, probablement siguin Abel i Caïm en el moment de la mort del primer a les mans del seu germà. Aquests fragments van ser trobats en l'any 2001 després d'una restauració parcial, pel que solament les podem observar en l'església (no s'han traslladat a Barcelona).

57. Costat dret de les restes de les pintures de l'absis central.

58. Detall d'una de les escenes del costat dret, en les quals s'aprecia a dues figures, una d'elles copejant a l'altra amb un destral. Son Abel i Caïm.

 

 

<< Página anterior / Tornar a dalt / Pagina siguiente >>

Visitas a romanicocatalan.com
Visitas a romanicoaragones.com
Usuarios On-line:

® www.romanicocatalan.com - Xavier Tosca Borras
Optimización 1024x768