| FICHA RESUMEN | ||
| Monument: Esglesia parroquial de Sant Jaume | ||
| Localitat: Vilafranca de Conflent (Conflent) - FRANÇA | ||
Altres versionas :  |
||
| a | ||
| Descripció: Esglesia parroquial originaria del segle XI pero modificada durant el XII i el XII, amb dos boniques portalades d'estil románic. | ||
| a | ||
| Elements destacats : Portes romàniques. | ||
| a | ||
| Bibliografía específica | ||
 01. Vista exterior del campanar |
 02. Vista del conjunt |
UNA MICA D'HISTORIA.
L'església parroquial de Sant Jaume, a Vilafranca de Conflent, compta amb una història lligada a la de la població. La fundació de la vila correspon al 9 d'abril de 1090 quan el comte de Cerdanya, en Guillem Ramon I , concedeix la carta de població i el bisbe d'Elna, ArtauII li concedeix autorització per a erigir una església. Serà la futura església dedicada a Sant Jaume, parròquia de la població, però no serà iniciada la seva construcció fins a l'any 1097 quan es va començar també la construcció de la canònica agustiniana de Santa María de Cornella de Conflent, a la qual havia de romandre subjecta segons el testament de Guillem Ramón I .
DESCRPCIÓ.
 03. Interior de l'esglesia |
L'actual església de Sant Jaume posseïx una planta una mica atípica a causa de les reformes a les quals ha estat subjecta. El lloc d'ubicació de l'església té molta importància en la forma que ha acabat adoptant amb el pas del temps: inicialment l'església es va situar al sud de la població, propera a la muralla sud, al costat de la porta de França, però en tot cas separada d' aquesta per almenys uns 12 metres, espai que finalment es va ocupar amb un claustre que segurament si que romandria adossat a la muralla. Per tant, es pot pensar que la planta inicial de l'església constava d' una sola nau, de tres trams, amb absis únic en la capçalera, amb la porta principal en el mur nord i una porta secundària en el mur sud d'accés a l'esmentat claustre canonical. És a partir del segle XIII que l'edificació es remodela totalment, de manera que el claustre desapareix per a ser ocupat el seu espai per una nova nau, una mica mes ampla que l'existent ja que es va adossar a la muralla, comunicada amb la nau primigènia per una nova arcada amb arcs apuntats. El conjunt es va perllongar també en direcció a l'est, pel que la capçalera original va ser eliminada i substituïda per una nova de forma rectangular, donant al conjunt una definitiva silueta rectangular, atípica en la tipologia d'esglésies cristianes. La porta situada en el mur sud que comunicava amb el claustre es va desplaçar al mur nord, situada en la part oriental d'aquest, de manera que actualment les dues entrades queden en aquesta part. A la fi del XIV s' afegix en l'angle nord-oest un campanar de tres plantes , amb merlets acabats en forma piramidal i finestres amb arcs apuntats.
 04. Interior de l'esglesia |
Interiorment, l'espai queda dividit en dues naus per una arquejada ogival i recobertes per una volta de canó correguda amb arc molt apuntat, la capçalera en rectangular i l'espai de l'altar queda sobreelevat de la resta del temple accessible des d' una escalinata de 4 esglaons. Al mur sud, el que seria la paret compartida amb la muralla, es van realitzar uns buidats formant un total de 5 capelles laterals.
 05. Vista de las dos portalades |
 06. Porta principal |
 Aixecament esquematic de la portalada |
La porta situada mes propera al campanar, la de la nostra dreta si observem el mur nord des de la plaça adjacent, és la principal i la que conserva el seu emplaçament original . Es tracta d' una porta de proporció una mica rebaixada , construïda amb pedres ben modelades de marbre rosenc , amb una doble arquivolta decorada i quatre columnes amb els seus respectius capitells llaurats, amb llinda i timpà llis. La primera arquivolta ( la mes exterior ) apareix decorada amb caps humans i animals, la segona forma una espècie de cimaci i es decora amb unes boles o botons, la tercera arquivolta consta d'un tor amb decoració de franges helicoïdals i botons. De les quatre columnes tres són totalment llises mentre que una d'elles, la interior esquerra compte amb un fust decorat amb unes franges helicoïdals. Els quatre capitells són idèntics en dimensions i en iconografia a quatre capitells existents en el monestir proper de Sant Miquel de Cuixà. Es tracta de dos d'ells , els exteriors , amb ornamentació vegetal : l'esquerre amb tres nivells de fulles de palmell amb caps humans en el centre superior de cadascuna de les cares i el dret amb la típica estructura rossellonesa de quatre grans fulles en els cantons amb la punta lleugerament enrotllada cap a l'exterior i sengles figures situades en la part superior central de les cares, amb el fons del capitell estriat en diagonal . El capitell interior esquerre conté quatre lleons de costat, en moviment, cadascun dels quals posa la pota dreta sobre l'esquena de l'altre , el rostre humà en el centre superior i el fons estriat es repeteixen també en aquest capitell i en l' interior dret , en el qual apareixen quatre figures en els cantons. Altre element destacat és l'existència d' altres dos lleons situats sobre les impostes dels capitells exteriors, corresponents a la segona arquivolta, asseguts i amb les potes davanteres sobre un cap humà . Per la semblança total amb els capitells de Cuixà podem dir que el mateix taller que va esculpir el claustre de Cuixà ho va fer també per a Vilafranca, aproximadament durant els anys 1120-1130.
 07. Vista del portal |
 08. Vista del portal |
 09. Columnes esquerres |
 10. Columnes dretes |
 11. Detall mesures |
 12. Capitells costat esquerre |
 13. Capitells costat dret |
 14. Detall lleó costat esquerre |
 15. Detall lleó costat dret |
 16. Capitells costat esquerre |
 17. Capitells costat dret |
 18. Decoració arquivolta |
 19. Decoració arquivolta |
 20. Decoració arquivolta |
 21. Porta lateral |
La portada del costat esquerre, mes petita i desplaçada de la seva posició inicial, podria datar dels anys 1140-1150, atribuïble al segon taller que va treballar també a Cuixàn , autor de la tribuna d' aquest monestir i de la de Serrabona. Es tracta d' una senzilla porta tallada en pedres de marbre blanc amb betes grises, d' una sola arquivolta composta per un tor decorat amb cintes entrellaçades, dues columnes amb sengles capitells, llinda recta i timpà llis i sense decoració. El capitell esquerre és exactament igual en figuració i proporció a altres dos capitells existents al Rosselló, un de Cuixà novament i altre de Serrabona, es tracta de parells de grius enfrontats en les cares del capitell, compartint cap en els cantons i mossegant-se les ales, sobre ells de nou els rostres humà i tot el conjunt situat sobre un fons estriat en diagonal . El capitell dret compta amb una figuració composta per parelles de lleons que donant-se l'esquena comparteixen cap en els angles i sota ells, la figura d' altres lleó (o lleona) que s' inclina cap al sòl, també sobre un fons estriat en diagonal i substituint els rostres humans en la part superior per una cinta perlada, imitant de nou a sengles capitells de Cuixà i Serrabona.
 22. Detall arquivolta |
Altra dada curiosa, i és que el mestre o el taller que van realitzar la segona porta de Sant Jaume de Conflent van repetir l' obra exactament igual en la localitat rossellonesa de Brullà, en l'església de Santa María, amb l'excepció que allí es va realitzar l' obra amb marbre blanc de Ceret.
 23. Decoració del tor al costat esquerre |
 24. Decoració del tor a la part central |
 25. Decoració del tor al costat dret |
 26. Capitell esquerre |
 27. Capitell esquerre |
 28. Capitell esquerre |
 29. Capitell dret |
 30. Capitell dret |
 31. Capitell dret |
Bibliografía específica sobre el lloc:
|
Visitas a romanicocatalan.com |
|
|
Visitas a romanicoaragones.com |
||
Usuarios On-line: |
|
|
| ® www.romanicocatalan.com - Javier Tosca Borras |
|---|
| Página elaborada con Macromedia Dreamweaver MX 2004 - Optimización 1024x768 |