| FITXA RESUM | ||
Monument: Esglesia de Santa Maria de Brullà (també versió en  ) |
||
| Localitat: Brullà (Rosselló) - FRANÇA | ||
| a | ||
| Descripció: Petita esglesia els origens de la cual es remonten fins el segle IX, en la ue es conserva una bonica portalada romànica atribuida al taller de Serrabona o segón mestre de Cuixà. | ||
| a | ||
| Elements destacats : Portalada | ||
| a | ||
| Planols: Portalada. | ||
| Sense enllaços específics | ||
| Bibliografía específica | ||
 01. Vista general de l'esglesia de Sta Maria de Brullà |
UNA MICA D'HISTORIA.
 03. Campanar d'espadanya |
 02. Vista exterior desde el sud |
L'esglesia de Santa Maria de Brullà es situa al població de Brullà, a la Catalunya Nord. Alguns documents de l'epoca ens parlen de la existéncia d'una esglesia a la població en el segle IX, i per primer cop s'esmenta com a dedicada a Santa Maria en el any 1084.
Es tracta d'una petita edificació d'una sola nau i capçalera trebolada, de la que tan sols es conserva com a element originari la bella portalada esculpida en el costat sud. La resta de murs i paraments dos producte de restauracions posterior, amb l'excepció del mur sud, on s'observen dos petites i senzilles finestres al costat de la porta. Un campanar d'espadanya corona el mur oest.
 04. Vista frontal de la portalada |
La portalad forma un cos rectangular destacat del mur de migjorn, feta amb marbre blanc vetejat amb colors blaus, probablemente de Ceret (població propera d'on s'extreia gran part de la pedra utilitzada a la zona en época medieval). Es forma així una obertura rectangular amb dintell i timpà llis, sense decoració ambdós. El timpà queda inscrit en dues arquivoltes en degradació que tanquen per la part superior el conjunt, ambdues decorades amb motius entrellaçats, que es recolzen sobre dos columnes amb capitells treballats. Sobre tot el bloc, un guardapols remata decorat amb motius vegetals.
 05. Dintell y timpà llis |
 06. Detall del remat del guardapols |
 07. Detall del guardapols |
El treball del portal es similar en técnica, estil i temàtica emprada al de les obres contemporanees y properes del Rosselló. Un taller itinerant probablement originari de la regió rosellonesa hi va treballar a la zona, deixant la seva emprenta amb una serie de treballs similars o inclús idéntics. Le seves obres s'han situat a la vora dels anys centrals del segle XII, prop del 1150, i es caracteritza per la forta utilització de la técnica del trepanat, com es pot observar en aquest cas. Es parla del segón taller de Cuixà per a nomenar a aquest grup d'escultor, donat que un dels seus grans treballs va ser la finalització dels capitells (i probablement de la tribuna, avuí pràcticament desapareguda) del monestir de Sant Miquel de Cuixà, encara que no hi ha dubte que la tribuna del priorat de Santa Maria de Serrabona no es inferior en cualitat artística. Així, trobem que la portalada de Brullà apareix totalment copiada, arquivoltes y capitells idéntics, en la portalada oriental de l'esglesia de Sant Jaume de Vilafranca de Conflent.
 08. Detall de l'arquivolta |
 09. Máscara a l'arquivolta |
 10. Detall del guardapols |
Destacarem sobretot els capitells. En el situat a la nostra esquerra podem veure-hi un tema comú a la regió, es tracta de lleons alats enfrontat entre ells i que comparteixen el cap a les cantonadoes, mentre es mosseguen les ales, acompanyats per una figura central masculina que els hi subjecta les potes davanteres aixecades. Diversos autors han interpretat aquest tema com una alegoría que representa un heroi en la seva lluita contra el maligne, encarnat pels lleons, encara que hi ha altres teoríes que s'encaren cap a altres explicacions, com son la que diu que hi és en Samsó lluitant contra els lleons, o que hi fa refrencia a la llegenda del Gilgamesh. Aquest capitell esta repetit en altres llocs i el podem trobar a Serrabona, Cuixà y Vilafranca de Conflent.
 11. Capitell esquerre |
 12. Capitell esquerre |
 13. Capitell esquerre |
El capitell de la dreta hi té la escena en la que hi figuren un lleó i una lleona llepant-se les potes davanteres, igualment que als capitells similars a Serrabona, Cuixa i Vilafranca. Al darrera de les figures principals hi apareixen més caps y rostres humans, situats sobre una cinta perlejada que es dibuixa per tot el capitell.
 14. Capitell dret |
 15. Capitell dret |
 16. Capitell dret |
 Alçat frontal de la portalada. |
Bibliografía específica sobre el lloc:
|
Visitas a romanicocatalan.com |
|
|
Visitas a romanicoaragones.com |
||
Usuarios On-line: |
|
|
| ® www.romanicocatalan.com - Javier Tosca Borras |
|---|
| Optimización 1024x768 |